modo de curiosidad o no, para quien le interese o no, os muestro unas imágenes de un libro escrito o traducido por un fraile llamado
Jaume Domènec por orden de
Pere III de Catalunya o
Pedro IV de Aragón. El libro data del siglo XIV. Las imágenes me llegan mediante el boletín que envía la ICGenHer por correo electrónico a sus miembros o socios.
- Rey Ramiro I de Aragón con las armas conocidas como Aragón antiguo, escudo de armas del primer linaje aragonés:
 |
| Aragón antiguo. |
- Ahora Guifré el Pilós o Guifré I de Barcelona, el primer conde de Barcelona de la dinastía catalana. En castellano lo conocéis como Wifredo el Velloso.
 |
| Ampliación. |
- En esta otra lámina aparece el enlace entre Petronila de Aragón, hija de Ramiro II de Aragón y Ramon Berenguer IV el sant, en castellano Ramón Berenguer IV el santo.
- En la página 34 del libro aparece la firma de los Condes de Barcelona. El texto dice: Insignia comes Barchinone sur quateor pals (roubis) in campo aureo. La insignia de Barcelona son los cuatro palos rojos en campo de oro.
- Para finalizar un texto del primer rey catalán de la Corona de Aragón llamado Alfons I el cast, en castellano Alfonso II el Casto, donde dice: "e mudo las armas d'Aragon por los bastones..." bastones que son una clara referencia a los palos de Barcelona.
 |
| Barcelona, el condado soberano, y después también Aragón, el reino soberano. |
Y hasta aquí la entrada de hoy. Solo puntualizar que aunque hoy en día consideremos al bastón como una pieza disminuida de la banda históricamente también se usó para designar a lo que hoy llamamos palo. En este plúmbeo blog
ya hemos vistos otros casos de estos.
Por cierto, las imágenes pertenecen al manuscrito número 246 de la Biblioteca de Catalunya que lo han titulado: "
Genealogies dels comtes de Barcelona". La traducción, aunque creo que innecesaria, sería; Genealogías de los condes de Barcelona. Ese manuscrito es del siglo XV, única copia de la obra original del fraile Jaume Domènec escrita en 1380 y titulada
Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae.
Entradas relacionadas
- Símbolos oficiales de Catalunya.
- El escudo raso de Aragón (actual).
- La Cruz de Alcoraz.
11 comentarios:
Aprovechando una entrada sobre la señal real, quiero preguntar tu opinión sobre si el escudo de Badalona en lugar de "cuartelado; 1º y 4º de oro dos palos de gules; 2º y 3º vero antiguo" ¿realmente sea un "cuartelado dimidado; 1º y 4º de oro cuatro palos de gules; 2º y 3º vero antiguo"?
¡Ojalá esta entrada sirviera para abrir los ojos de muchos que son ciegos o no quieren ver!
Salut!
Badalona no tiene escudo oficial. El que usa está mal ya que debe haber cuatro palos, no dos. No conozco ningún cuartelado dimidiado.
Pero no conocer, no es que no exista. Sería una composición rara de existir, pero explicaría la ausencia de los otros dos palos.
Me encanta el manuscrito que has mostrado :D
Hola.
El texto latino dice: "Insignia comitis Barchinone sunt quattuor palj rubei in campo aureo", o sea, "Las armas del conde de Barcelona son cuatro palos rojos en campo de oro".
Saudações.
Buenas tardes.
La argumentación sobre el manuscrito es buena, incluso es posible "abrir los ojos" a los incrédulos como dice algún forero, pero antes, para darle credibilidad mas allá de un manuscrito escrito aproximadamente en el 1390 y copiado y modificado en el S. XV, estaría bien analizar un par de puntos...
¿Como es posible que en el folio 27r aparezca Wilfredo "el velloso" con el escudo de armas de los cuatro palos cuando se ha demostrado que la "leyenda" que le otorga esas armas es falsa?.
Si la imagen de Wilfredo es una invencion del escritor, ¿como se le puede dar credibilidad total a la imagen del folio 34r donde aparece Ramón Berenguer IV con el mismo escudo de armas?.
El condado de Barcelona se unió al reino de Aragón en el año 1137 (con los esponsales) y el rey de Aragón era Ramiro II, ¿Como es posible que en el año 1390 aprox. supieran las armas del rey Ramiro I de Aragón que gobernó en el año 1000?, pero es mas, ¿como aparece con la cruz de Iñigo Arista si Ramiro I provenía de la Dinastía Jimena que fue la que desbanco a la Dinastía Iñiga del reino de Pamplona?
Por ultimo, para no profundizar mas, ¿como es posible que Alfonso II de Aragón "el Casto" cambiara el escudo de armas pero no se hiciera llamar con el nombre que le puso su padre Ramón Berenguer IV?, porque, como sabrás, Petronila de Aragón nombraba a su hijo como Alfonso, mientras que Ramón Berenguer llamaba a su hijo Ramón
Un poco extraño el tema, buenas tardes
1. Guifré el Pelós apareix amb l'escut dels Quatre Pals perquè Pere el Cerimoniós volgué retrotreure les armes del seu llinatge al fundador d'aquest, quan és obvi que Guifré el Pelós no posseí ni el palat protoheràldic que apareix a les tombes d'Ermessenda i de Ramon Berenguer II. Per altra banda, la llegenda sobre l'origen dels Quatre Pals és del segle XVI, segurament inventada arran d'aquest manuscrit o de la mateixa creença que tenia Pere el Cerimoniós.
2. La imatge de Ramon Berenguer IV té credibilitat total perquè el primer cop que apareix l'escut dels Pals és en els segells d'aquest que, no oblidem, sempre avantposà el títol del seu llinatge, comte de Barcelona, al de príncep d'Aragó.
3. El comtat de Barcelona "no es va unir al" regne d'Aragó; el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona "es van unir en" una unió dinàstica del tipus que acabaria sent conegut "aeque principaliter" (igualment principals, "con independencia entre si", que digué el jurista Domènec d'Aguirre el 1725 en el seu tractat del Palau Reial de Barcelona). En tot cas, seria més aviat al contrari, ja que el que féu Ramir II és una donació de filla i regne al comte de Barcelona amb les capitulacions de Barbastre. Però és que amb la renúncia de Saragossa (una abdicació en tota regla, quedant Ramir II com una mena de rei emèrit), aquest ordenà als aragonesos que obeïssin Ramon Berenguer IV com a rei, sense oblidar que les hereves canòniques del regne, les ordes militars, també hi renunciaren i el reconegueren com a rei. De fet, hi ha un diploma en què Ramon Berenguer s'intitula com a rei d'Aragó, però segurament el deixaria d'utilitzar substituint-lo pel de príncep (un títol polític i no nobiliari) per seguir prioritzant el de comte de Barcelona, així com per no cercar la confrontació de la noblesa aragonesa. Títol de rei d'Aragó que el consell de regència ja posa a Alfons el Cast des de la mateixa mort de Ramon Berenguer (qui realment l'hi traspassa des de Ramir II), dos anys abans de la "renúncia" de Peronella.
4. És possible que Pere el Cerimoniós anomenés la "Cruz de Iñigo Arista" (que apareix per primer cop com a armes heràldiques a les seves Ordinacions de la Casa i Cort de 1344, dos segles després de l'escut dels Quatre Pals) com a "senyal antich de rey d'Aragó" per ser similar a la que apareix en el revers de la sèrie numismàtica "Aragonensis" de Sanç i Alfons, qui sap si un símbol protoheràldic d'aquests i que acabaria evolucionant a la que coneixem. El primer en fer l'atribució de la creu a Ènnec Aritza, però, fou l'historiador aragonès Jerónimo de Zurita, segurament retrotraent-la al primer rei de Pamplona, origen de la dignitat reial del comtat d'Aragó. El que és segur, però, és que apareix per primer cop com a "signum regis" de Ramir I.
5. Encara que la crònica ho digui així (tenint en compte, però, que és possible que en aquella època tinguessin més informació, documental i de memòria familiar, que la que hem conservat), Alfons el Cast (nom que segurament substituí al de Ramon com una deferència a la noblesa aragonesa per haver passat el seu regne al llinatge dels comtes de Barcelona) no canvià les armes del rei d'Aragó (perquè no hi ha cap prova que la creu del "signum regis" de Ramir I o la del revers de les monedes de Sanç i d'Alfons I mai no fos utilitzada com a escut heràldic) per les del comte de Barcelona sinó que heretà aquestes del seu pare. Però, tot i que també heretà d'ell el títol de rei d'Aragó, l'escut d'armes en aquell moment no anava associat a la persona pública del rei (com sí passaria quan la dinastia Trastàmara el mantingui després de l'extinció del Casal d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona) sinó a la persona privada i, per tant, al llinatge.
I 6. Tots els catalans i aragonesos de les edats mitjana i moderna tenien clar de qui eren els Quatre Pals, així que no entenc la dèria o síndrome d'inferioritat que tenen els aragonesos actuals quan la unió entre Catalunya i Aragó beneficià ambdues nacions espanyoles. I, si vols profunditzar més, ací tens totes les referències antigues que així demostren la pertinença dels Quatre Pals al llinatge dels comtes de Barcelona i al Principat de Catalunya (i, per extensió, com a armes reials, a la corona d'Aragó, però no al regne d'Aragó): http://argumentari.blogspot.com/2009/02/la-bandera-quadridarrada-es-catalana-no.html.
Publicar un comentario